Notícia

• La Comissió Europea propulsa l'Estratègia de relleu generacional a l'agricultura: una estratègia integral per facilitar l'accés de joves al sector agrari

• L'Estratègia s'articula en cinc pilars i busca duplicar el nombre de joves agricultors a la UE abans del 2040 perquè representin un 24% de tots els agricultors europeus

Avui dia, el relleu generacional al sector agrari és sinònim de seguretat alimentària per al futur. Ni més ni menys. Dit així, el relleu generacional ja no és una opció a Europa: és una urgència estratègica. Amb una edat mitjana de 57 anys entre els agricultors europeus i només un 12% menors de 40, la Comissió Europea (CE) ha llançat a finals d'octubre l' Estratègia de relleu generacional a l'agricultura , un full de ruta ambicios per garantir que el camp europeu segueixi sent estable, competitiu i viu. Aquesta iniciativa busca facilitar que les persones joves entrin, romanguin i prosperin al sector agrari, amb mesures concretes, finançament reforçat i reformes estructurals.

Les barreres són ben conegudes;

• Dificultat a l' accés a la terra

• També limitacions a l'accés al crèdit

• Manca de formació empresarial

• Escassetat de serveis a les àrees rurals

• Complexitat en la successió dels negocis

Així, doncs, l'Estratègia s'ha plantejat de manera integral: es basa en les reformes actuals de la Política Agrícola Comuna (PAC) i la proposta de la PAC 2028-2034 , connectant amb els nous Plans Nacionals i Regionals d'Associació .

Una estratègia amb 5 pilars

Els cinc pilars de l'Estratègia de relleu generacional a l'agricultura se centren en diferents aspectes on l'acció pot tenir més impacte:

1. Arrencada o inicis

• Paquet d'inici nacional per a joves agricultors: finançament, formació i assessorament.

• Ajuts a la instal·lació i subvencions per modernitzar explotacions.

• Instruments financers i préstecs recolzats pel Banc Europeu d'Inversions ( BEI ) .

• Cofinançament europeu de fins al 85% per reduir la càrrega nacional.

• Legislació favorable per facilitar lestabliment i la successió.

• Assessorament viable: suport en mentories i planificació empresarial resilient.

• Almenys el 6% de la despesa agrícola reservada en els futurs plans nacionals per a relleu generacional.

2. Accés a la propietat

L'accés a la terra i la successió de les explotacions s'enfrontaria així:

• Polítiques nacionals per evitar l´especulació i facilitar l´accés a la terra.

• Creació de l' Observatori Europeu de la Terra : transparència en ús, propietat i preus.

• Suport a plans de jubilació digna amb seguretat financera.

• Prioritat en la cessió de terres públiques i municipals a joves i agricultors nous.

• Integració de successió, pensions i reformes agràries al Semestre Europeu , un exercici anual que coordina les polítiques econòmiques i socials de la UE.

3. Formació

Els reptes del present requereixen una gran formació interdisciplinària:

• Formació a mida i aprenentatge permanent a través de serveis d'assessorament i AKIS , el “Sistema de Coneixement i Innovació en Agricultura” i el qual centralitza els fluxos de coneixements entre persones, organitzacions i institucions que usen i generen coneixements per utilitzar-los a l'agricultura i els àmbits relacionats.

• Posada en marxa d'un programa Erasmus per a joves emprenedors en l'àmbit agrari.

• Creació de la Plataforma de Dones a l'Agricultura per a igualtat i mentories.

• Vincular els programes de relleu generacional agraris amb Horizonte Europa i el Fons Europeu de Competitivitat ( FEC ).

• Més formació digital, financera i l'accés a xarxes d'innovació.

4. Desenvolupament rural

Per retenir població a les àrees rurals cal:

• Inversió en serveis rurals: cura infantil, sanitat, transport i banda ampla.

• Diversificació empresarial : agroturisme, bioeconomia i energies renovables.

• Serveis dajuda per conciliar treball, família i formació.

• Iniciatives a desenvolupar en el futur com a Ambaixadors de la Joventut Rural per inspirar i enfortir la identitat rural a cadascuna de les seves comunitats.

5. Compromisos comunitaris

La renovació a llarg termini requereix un compromís conjunt a nivell de la UE, nacional i regional:

• Cada Estat membre elaborarà una estratègia nacional i regional com a part del Pla d'Associació.

• Identificació de barreres, definició de mesures de suport i objectius concrets.

• Supervisió per part de la CE i recomanacions en el marc de la PAC .

• Ús del Semestre Europeu per reforçar reformes a terres i pensions.

• Informes periòdics dels Estats membres i ajustaments segons els objectius comuns.

I a Espanya què?

La PAC 2023-2027 contempla ajudes específiques per a joves agricultors, incloent-hi pagaments complementaris, suport a la instal·lació i accés preferent a mesures de desenvolupament rural. A Espanya, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ( MAPA ) impulsa línies d'ajuda per a la incorporació de joves, fomenta la formació agrària i treballa per millorar l'accés a la terra i al crèdit, en coordinació amb les comunitats autònomes.

Entre les iniciatives més destacades hi ha el Programa CULTIVA , que permet a joves agricultors fer estades formatives en explotacions model de tot Espanya, facilitant l'aprenentatge pràctic, l'intercanvi d'experiències i el contacte directe amb bones pràctiques agràries. Aquesta mesura, finançada per la PAC, reforça el compromís nacional amb el relleu generacional i la professionalització del sector.